DEU RAONS PER DIR NO ALS GRANS PROJECTES DE CENTRALS DE CREMA DE BIOMASSA PER FER ELECTRICITAT

1. Malgrat que Kioto la va deixar fora del tractat per considerar-la energia
renovable, la crema de biomassa contamina l’atmosfera, el sòl i els aliments, i a
traves d’ells és un risc creixent per la salut. A més, depenent de la velocitat de
cremar, potser ja no serà renovable, energies renovables i netes són  el sol, el
vent, la geotèrmica, els salts d’aigua.
2. La crema de biomassa per produir electricitat és  molt poc eficient (només un
20% d’aprofitament de l’energia produïda) mentre que per produir calefacció i
aigua calenta és molt eficient (fins un 80%). Sense subvencions
3. A Catalunya en aquests moments hi ha uns 40 projectes (que coneguem) de
plantes de crema de biomassa, només les tres projectades en 25 Km2
 en el Pla d’Urgell, proposen cremar 365.000 Tm de biomassa a  l’any, segons els
projectes proposen cremar massa forestal de molts Km.  lluny (Pirineus, Ports,
etc),  restes forestals, cultius energètics i altres restes agrícoles
4. El transport d’aquest combustible, de més de 100 Km lluny, per camions per
carretera, ja fa que la planta sigui poc rendible,  a més de la contaminació
específica del transport (al pla d’Urgell serien 100 camions de 12 Tm cada dia. I
amb un consum diari molt gran d’aigua, aigua que es resta del balanç hídric
destinat a regadiu i consum humà.
5. La crema de biomassa, encara que avui en diguem “valorització energètica”, i
per molt moderna i tecnificada que sigui la planta, contamina el medi i afecta  la
salut humana, emet múltiples contaminants, partícules ultra fines i gasos que
s’escapen dels mecanismes de control, que són persistents en el medi i les
cadenes tròfiques i que passen, fonamentalment amb l’alimentació, als essers
vius. Aquesta contaminació a petites dosis,  però constant i a llarg termini,
forma part de les causes de moltes patologies avui més prevalents (cardíaques,
respiratòries, immunològiques, endocrines, nervioses, reproductives i
cancerígenes).
6. Si és poc eficient per produir electricitat, si tant el transport com la pròpia
activitat de la planta és contaminant i un risc per la salut, sobretot en grans
instal·lacions i prop de nuclis urbans, com és que hi ha tants projectes en curs?
¿Per què aquest combustible no pagava  quota de CO2, i a més estava
subvencionat, fins fa unes setmanes, com a “energia renovable” ? Per què
s’estableix aquesta competència deslleial entre la  producció subvencionada
d’electricitat per mitjà d’empreses grans i la producció de calefacció a
microescala? Es vol arrasar abans de néixer aquesta incipient energia
renovable?  2
7. Totes aquestes raons per dir no a aquestes grans  instal·lacions són sense
tenir en compte que, en un moment donat de poca rendibilitat de la planta o
manca de combustible, són instal·lacions que poden derivar  a cremar restes de
residus urbans, fangs de depuradores i altres, com  fan avui ja algunes
cimenteres a Catalunya amb autorització de medi ambient de la Generalitat,
amb molta més capacitat de contaminació.
8. És per això que molts ciutadans que es veuen afectats en els seus recursos
naturals, la seva producció agrícola, la seva qualitat de vida i inclús la seva
salut,  per la proximitat d’aquestes grans instal·lacions, diuen NO a aquests
projectes. I això no es un “Nimby”, perquè  aquests ciutadans s’han assessorat,
han escoltat  les dues parts (els promotors del projecte i a professionals aliens
a ell) i al final han decidit lliurament i diuen:  “no a casa meva ni enlloc” perquè
hi ha altres maneres de fer les coses, per que volem un altre model social i
econòmic.
9. Pensem que les instal·lacions de crema de biomassa tenen tot el seu sentit,
com feien ja els nostres avantpassats, per a la producció de calor, per a
calefacció d’equipaments municipals, de granges d’animals, etc. Es a dir, per a
instal·lacions reduïdes, locals, per cremar la biomassa produïda localment, que
no necessiti un llarg transport.
10. Finalment, el millor que podem fer amb els residus, de biomassa inclosa,
després de intentar reduir-los en origen, és considerar-los un producte a
reciclar, compostar-los, tornar-los a la terra com adob, i no llençar-los , amagarlos  o cremar-los , que només serveix per donar negoci a uns quants.

Signants: 
- Josep Martí, Coordinador del Grups de medi i Salut del CAPS
- Merce Girona, Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC)
- Plataforma antiincineració del Congost
- Ramón Minovis, Plataforma antiincineració de la Vall del Ges-EdC
- Joan Vazquez, Secretari general de l'Institució de Ponent per la
         Conservació i  Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA-EdC)
- Federació d'Ecologistes de Catalunya (EdC)
- Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura (IAEDEN- EdC),
- Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans- EdC (GEPEC-EdC)
- Plataforma Salvem el Territori del Pla d'Urgell
- Plataforma Garrigues Defensem el Territori
-Carmen Gomez  APQUIRA (Associació de Persones Afectades per Productes
  Quimics i Radiacions Ambientals)
-Montse Ferrer associació Oikos Ambiental.
- Plataforma antiincineración de Montcada i Reixac
- AVV de Can Sant Joan de Montcada i Reixac
-Coordinadora Estatal contra la incineración de residuos en cementeras
- Unió de Plataformes